Avui ha sigut una classe especial, en la que esperàvem
rebre una sèrie d’instruccions de part del professor que ens ajudaria a
conèixer i utilitzar el Blogger. No obstant això, hem hagut de descobrir,
nosaltres mateixos, els diferents usos i opcions que ens oferia aquesta eina
informàtica amb un professor que només ens ha estat guiant i orientant, sense influenciar
en l’activitat ni interferir en el nostre aprenentatge.
En un principi, ha resultat una mica molest i bastant
desconcertant en el sentit en que estem molt acostumats a rebre informació i
instrucció sobre el que hem de fer. Per tant, quan no obtenim les pautes a seguir, tenim la sensació que estem perduts i ens solem atabalar. No tenir respostes exactes als nostres problemes ens fa
sentir malament quan, justament, hauria de ser una oportunitat de poder provar
i experimentar sense límits imposats.
De fet, ens ha permet no tan sols fomentar el treball en
cooperació i col.laboració amb els nostres companys de classe, sinó que, també,
investigar la nova eina, cadascú, al nostre ritme segons els nostres
interessos, necessitats i capacitats.
Pel que a les
escoles, principalment d’educació Infantil i Primària, aquesta metodologia
d’ensenyament i aprenentatge és primordial per tal que l’infant es desenvolupi en les millors condicions, d’una
manera integral. L’individu es desenvolupa socialment, cognitivament i
afectivament a través de les pròpies vivències. Aquest tipus d’experiències permet a l’infant aprendre no només gaudint del seu entorn sinó també buscar el
perquè, la funció i la utilitat de les coses.
Així, segons el meu punt de vista, l’aprenentatge
no pot venir només de l’exterior (instruccions, consignes, límits, pautes, etc…), allò
més essencial es troba dins l’infant, per això, s’han de deixar fluir les idees,
les opinions i la imaginació perquè ell mateix busqui, provi, rectifiqui
l’error de manera espontània, mogut pel seu interès.
