Al llarg de la nostra vida, hem estat
acostumat a sentir que havíem de tenir
els peus sobre la terra, que les coses no queien del cel i que s’havia de
treballar per aconseguir el que volies, sacrificar-se i acceptar el nostre com
si fos predissenyat.
Per tant, molt de nosaltres solem
estar atrapats en la nostra zona de confort (“vida fácil”), és a dir, un estat
al qual ens hem acostumat, on ens hem creat uns hàbits que marquen el nostre
comportament, i els nostres límits i
pensaments, sense plantejar-nos ni atrevir-nos a canviar. D’aquesta manera, la
zona de confort representa un estat en el que ens sentim bé i en seguretat per
tal d’evitar tot tipus d’enfrontaments i males experiències.
Però, això significa que ens tanquem
en la nostra propia bombolla, la qual ens impedeix obrir-nos a altres
alternatives; aprendre; evolucionar; i avançar en la nostra vida.
Així, quan estem disposat a
arriscar-nos, sortim fora de la zona de confort per entrar en la zona
d’aprenentatge, on intentem coses noves (conductes, actituds, decisions, etc.).
Aquest proces resulta més difícil de portar a terme, ja que requereix més
esforç i més riscos, en el sentit en que són situacions que poden sortir tan bé
com malament. No obstant això, són aspectes profitosos de la vida que ens serveixen
per aprendre i donar respostes a diferents i multituds situacions que se’ns
planteja, és a dir, que obtenim nous recursos i diverses estratègies per fer
front a la vida i aconseguir els nostres objectius.
Aquí, apareix el concepte de
imaginació. De petit, tots sabíem que era somiar i com es faia, inclòs despert,
però aquesta forma d’imaginar i enfrontar la vida va anar desapareixent a
mesura que ens vam anar fent gran.
Per tant, ens em de preguntar: perquè
deixem de somiar quan ens fem adults? Al créixer, es veritat que som més
conscients dels elements i esdeveniments de la vida. Però, pensó que no hem de
deixar que les decepcions, rebutjos, males experiències i, inclòs, la vergonya,
ens amargui la vida. Hem de creure en nosaltres mateixos, atrevir-nos i
intentar, provar, experimentar, etc., per tal d’aprendre i construir la nostre
vida, la que volem i no la que se’ns imposa (“destí”).
D’aquesta forma, cal destacar que com
a futurs mestres/as, haurem d’ajudar als infants a sortir d’aquesta zona de confort
i atrevir-se en experimentar sense por per tant d’aconseguir els seus
objectius.
