TRIAR UN LLIBRE ESCOLAR

Una de les decisions més important que ha de prendre el docent és la d’escollir el llibre més a l’abast dels seus alumnes, és a dir, adaptat a les seves capacitats, necessitats i interessos. A més a més, és un material que han de comprar els pares i que per consegüent ha de complir diverses característiques i normes favorables al desenvolupament dels seus fills. De fet, es un material a través del qual es pretèn ajudar als infants a comprendre i a aprendre mitjançant multitud i diversos continguts que l’infant a d’entendre i interioritzar.

Per tant, ja no val queixar-se que els llibres no són adequats, són massa llargs, que no es poden acabar, etc.; sinó que els docent han de ser més exigent a l’hora de seleccionar el material didàctic. Per tant, ja que se’ns ofereixen la possibilitat i l’oportunitat de triar els llibres dels nostres alumnes, doncs fem ho bon profit. Els infants a de tenir a la seva disposició uns llibres de qualitat, actualitzats, adaptat i que despertin el seu interès per adquirir nou coneixement.

«El llibre de text constitueix un recurs didàctic de primer ordre a l'aula, on s'utilitza de manera quotidiana i gairebé universal. En la major part d'aules, la metodologia es dirigeix i es guia a través dels llibres de text, dels quals se segueixen fidelment les lliçons i els exercicis de cada tema. En aquest sentit, el primer que fa el professor o professora en començar una explicació és demanar que lIegeixin el text» (GUERRERO, 1996, pago 232).

D’aquesta manera, el llibre és un material primordial en l’escola que els docent i els alumnes fan servir cada dia en el seu procés d’ensenyança i aprenentatge. Així, per exemple, es important preocupar-se per la difusió que fan els manuals d’estereotips socials discriminadors de les dones o de determinades minories socials.

LA IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ ORAL

“La comunicació és oral per naturalesa i el diàleg és la seva forma bàsica, és a dir, la comunicació és interacció, negociació, contextualització i oralitat.” (Cantero, 2004, p.18).

Comprensió oral

Generalment, quan els nens arriben a l’escola saben parlar, però es tracta d’un codi oral molt poc desenvolupat degut a la poca varietat de situacions comunicatives a les quals s’ha pogut enfrontar.

En el món de l’ensenyament, l’expressió i la comprensió oral és una assignatura pendent, ja que, pel que he pogut observar en el currículum d’educació primària, l’escola disposa d’un nombre “X” d’hores dedicades a la llengua catalana, com a primera llengua, les quals semblen que no s’aprofiten gaire per donar als alumnes una formació adequada a les exigències de la societat.

Expressió oral

D’aquesta manera, considero que s’hauria de posar més èmfasi en els coneixements i habilitats de l’expressió oral, és a dir, proporcionar més experiències significatives on l’individu tingui l’oportunitat de desenvolupar les seves competències lingüístiques, els aspectes relacionats amb la cultura i les habilitats d’adequar els nostres comportaments als diversos i múltiples contextos comunicatius.

Finalment, el treball d’expressió i comprensió oral no s’ha de veure com una “pausa” entre exercicis, sinó com unes tècniques didàctiques a través de les quals l’individu pot expressar el que sent, experimentar els seus propis sentiments i opinions, i intentar entendre els altres. Per tant, ja no són només activitats de memorització de continguts acadèmics, sinó que s’ha d’aprendre a interpretar, entendre, expressar i intercanviar opinions i idees.

CURRÍCULUM: COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Competència comunicativa lingüistica i audiovisual

- Identificar els noms d’objectes que hi ha en la cuina i aprendre els seu nom i perquè serveix

- Comentar amb la família el que està llegint cadascú

- Comentar durant el sopar la notícia més important del dia

- Preguntar alguna cosa en una llengua entrangera

- Buscar un poema i llegir ho junts

- Mirar una sèrie i comentar-la amb els companys

2. Competència artística i cultural

- Elaborar una llista amb els llocs que més li agraden y exposar les seves raons

- Hacer una llista con les pel·lícules que més li agraden y explicar el perquè

- Buscar per Internet un cuadro que le guste i comentar-lo

- Crear algún objecte que serveixi per decorar la casa/l’escola

- Visitar algún museo o exposición scientífica

3. Tractament de la informació i competència digital

- Identificar una senyal de tràfic i explicar el seu significat

- Buscar una cançó per Internet

- Averiguar l’origen d’alguns aliments

- Averiguar el nom d’alguns carrers

- Buscar per Internet distintes formes d’arribar a un lloc de vacances

4. Competència matemàtica

- Comprovar la data de caducitat dels aliments

- Calcular els diners que té estaviats en distintes unitats (cèntims, euros)

- Recordar alguns números de teléfon importants en el cas de necessitat

- Calcular el consum familiar d’energia en una setmana

- Comprar el diari i comprobar el canvi

5. Competècia d’aprendre a aprendre

- Ver un documental en família i comentar lo après

- Seguir les instruccions d’una recepta de cuina per preparar una beguda

- Comentar en família la manera que té cadascú per superar una dificultat

- Recordar una frase que li hagi agradat molt

- Preparar l’entrepà (o altra cosa) que s’emportarà a l’escola

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

- Preparar el seu material escolar

- Escoltar les previsions del temps i escollir la roba adecuada

- Comentar en família el moment més feliç d’aquest últims dies

- Endreçar la seva habitacions

- Rentar-se les mans abans de dinar

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

- Llançar la brossa en els diferents contenidors

- Realitzar una excursió a la montanya o a la platja

- Identificar els diferents aliments presents en el dinar

- Identificar l’hora que és en llocs distintos de la Terra

- Visitar el mateix lloc de la naturalesa en distintes estacions de l’any

8. Competència social i ciutadana

- Cuidar i/o acompanyar algún familiar o amic

- Recordar algunes regles/ normes de comportaments

- Invitar a uns companys a jugar a casa

- Comentar en família algunes formes de ajudar a altra persona

- Jugar en família a algun joc de taula

Per més informació: http://campusvirtual.ub.edu/file.php/41784/2011-2012/Calendario_CCBB_CEAPA_2012.pdf

CURRÍCULUM LOE VS CURRÍCULUM DAVINI

DAVINI, Ma.C. (2008): Métodos de enseñanza. Buenos Aires: Santillena

Primer de tot, es pot apreciar que els dos documents parteixen d’un mateix element clau en la metodologia d’ensenyament i aprenentatge que és tenir en compte els coneixements previs i l’entorn dels alumnes; el temps d’organització (selecció, organització i temporització dels continguts en funció del seu pes); les relacions entre les activitats i continguts, la jerarquització (començar per continguts més intuïtius i senzills i anar augmentant la complexitat d'aquests); i el fet de transmetre els coneixements mitjançant activitats significatives i funcionals en la vida de l’infant. Així, Davini ressalta està proposta dient que s’ha d’“agrupar los contenidos de acuerdo con la relación lógica y su siginificado psicológico para los alumnos. Esto implica el parendizaje significativo y la comprensión integradora.”. (DAVINI, 2008, p.176)

A més, els contiguts no tan sols han d’ensenyar-se a partir de pràctica i fets reals (aprenentatge significatiu i funcional), sinó que aquests dos documents posen èmfasi en que, els continguts, també, s’han de treballar de manera transversal i interdisciplinària (treballar els continguts des de diferents àrees i amb punts de vista diversos).

No obstant això, cal destacar alguns aspectes claus que diferencien el currículum de LOE i el de Davini. Així, en aquest últim, l’autora divideix l’organització de continguts en tres seqüències: lineal (“complejidad progresiva”), “idas i vueltas” (“comprensión progresiva y recapituladora”) i oberta (“decisiones de los alumnos, creatividad, autonomía”). Mentrestant, la LOE organitza els continguts per projectes de treball de manera lineal, d’acord amb els interessos de l’alumnat.

Finalment, encara que, segons el meu punt de vista, la versió de Davini sigui més comprensible i millor organitzada, els dos documents es refereixen a l’organització dels continguts com un aspecte primordial en el bon desenvolupament de l’alumne en el sentit en que de tot això depèn l’èxit acadèmic.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES: El cono de l'aprenentatge

Si us demano d’ordenar els ítems següents de manera que alguns millorin i facilitin més l’aprenentatge que altres, com ho farieu:

- Llegim

- Diem i fem

- Escoltem i veiem

- Veiem

- Diem

Al principi quan vaig veure aquesta sèrie de conceptes escrits a la pizarra, vaig pensar, sense dubtar, que en primer lloc posaria el de “llegim”, en el sentit en que, personalment, per aprendre una llengua, per exemple, a mi el que més em va ajudar és llegir, veient les paraules, fixant-me en les estrutures de les frases, descobrint noves paraules, etc. No obstant això, reflexionant sobre com aprenen millor els infants i veient la piràmide d’Edgar Dale, vaig acabar rectificant la meva proposta, que era:

- Llegim

- diem i fem

- escoltem i veiem

- veiem

- Diem

  

 “a medida que se progresa hacia la base del cono, el aprendizaje se va haciendo más profundo así como aumenta la cantidad de información retenida”.  (Edgar Dale)

D’aquesta manera, Edgar Dale va proposar un model sobre l'efectivitat dels sistemes d'aprenentatge.
Aquest model representa una piràmide en la que cada estadi correspon a diferents mètodes d'aprenentatge. A la base de la piràmide hi ha els mes eficaços i participatius i a dalt els menys eficaços i abstractes. Als docents ens pot fer reflexionar sobre si fem servir els recursos més apropiats per a l'aprenentatge.

Per tant, al veure aquesta piràmide, vaig entendre millor la seqüenciació de cada ítems, ja que és evident, que la majoria dels individus aprenem i interioritzem més quan realitzem activitats significatives i funcionals a través de les quals la nostra participació i implicació és directa i activa. Així, el que més recordem són les experiències mitjançant les quals vam poder actuar i ser els protagonistes.

No obstant això, no em rendeixo respecte a la meva opinió sobre l’ítem “Lectura”, i segueixo pensant que s’he l’hauria de donar més importància per ser un dels element que considero primordial en el  nostre aprenentatge.

EL CURRÍCULUM 2: APROXIMACIÓN CONCEPTUAL

Tejada: “ Curriculum es un conjunto de contenidos culturales organizados en un plan de instrucción que integra las experiencias de enseñanza-aprendizaje que han de desarrollarse por los diferentes agentes educativos, sujetos a revisión- reflexión según su desarrollo práctico y contexto particular con la finalidad del desarrollo personal y social” (1999:137).

El que es pot deduir d’aquesta cita és que la investigació prèvia permet al mestre/a cumplir una sèrie de funcións, i així, prendre decisions reflexionades, dotar de sentit als aprenentatges, adaptarse als coneixements previs dels alumnes, detectar les dificultats i oferir l’ajuda necesaria. Els mestres s’han de basar en el currículum, el qual s’hauria de poder redisseñar afegint noves aportacions en relació amb el que sabem dels infants, amb la finalitat que arribin, al menys, al mínim que s’hauria de saber.

Per tant, com a futurs professors, no tant sols haurem de basar-nos en els contiguts del currículum que ens orientran en la nostra elaboración d’activitats sinó que també,  harem d’ajustare la nostra planificació i metodologia d’ensenyament i aprenentatge a les necessitats, interessos i capacitats dels nens en general, o mes bé del nen o nena (de manera més individual).

A més, un currículum no és un recull fixe ni universal, s’ha de poder modificar  i reestructurar, tras una bona investigació per part dels mestres, per tal d’ajustar-lo a les necessitats dels alumnes.

Stenhouse: “Un currículum, si posee un valor, expresa, en forma de materiales docentes y de criterios para la enseñanza, una visión del conocimiento y un concepto del proceso de educación. Proporciona un marco dentro del cual el profesor puede desarrollar nuevas destrezas y relacionarlas, al tempo que tiene lugar ese desarrollo, con conceptos del conocimientos y del aprendizaje” (1987:104)

A més a més, aquesta cita podria complementar la de TEJADA en el sentit en que crec que Stenhouse defineix el currículum com un guia (obert a discussions) que ens comunica un conjunt d’idees (ni instruccions ni criteris obligatoris), de trets Essentials, útils i beneficiosos pels mestres, mitjançant els quals poden desenvolupar els seus coneixements i habilitats per tant de portar a terma una metodologia d’ensenyança i aprenentatge adaptades als alumnes. És a dir que per poder portar a terme aquesta investigación, primordial pel desenvolupament integral del infant, el Mestre/a a de saber què, quan i com fer-la, ha d’estar ben format i utilitzar les seves experiencies a l’aula i el curriculm com a font de coneixement i aprenentatge.

ASPECTES RELACIONATS AMB LES COMPETÈNCIES

En el món de l’educació, quan parlem de competències, ens referim a la capacitat d’efectuar tasques i/o fer front a situacions diferents, de forma eficaç, mitjançant els coneixements, habilitats i actituds, adaptant-se als múltiples i diversos contextos.

Així, el mestre/a s’ha de demanar quins problemes haurien de saber resoldre aquests nens/es segons les diferents edats i ritmes evolutius; quins materials i recursos els hauria de proporcionar; en quin moment es podria portar a terme tal activitat, etc. Tot això, amb la finalitat de poder adequar la seva metodologia d’ensenyament i aprenentatge a les necessitats, capacitats i interessos dels alumnes.

D’aquesta manera, per satisfer i assolir aquests objectius, és necessari l’elaboració d’un currículum obert, flexible, compartit i diversificat, que faciliti la possibilidad d’accessibilitat per tothom. A més a més, ha de fomentar la creativitat, la col·laboració i cooperació amb els altres pel fet de conviure i compartir un mateix ambient social.

A més a més, el concepte de competència no només es vàlid en l’escola sinó que es pot estendre a tota la societat, així per exemple, en casa es molt habitual trobar-se una situació com la següent:

- un nen intentant fent un puzle, li demana ajuda al seu pare i el pare li dona la resposta o només li diu de tornar a intentar-ho, quan la resposta més adequada seria orientar-lo en el seu aprenentatge per tal de proporcionar-li eines i estratègies per pensar i fer que el nen pugui deduir per si mateix.

D’aquesta forma, cal esmentar la possibilitat d’un treball col·laboratiu i cooperatiu entre escola, família i societat. En efecte, perquè no delegar algunes funcions i deixar algunes assignatures a l’àmbit no formal? Tots sabem que també és possible aprendre fora de l’àmbit escolar, i sembla ser un aspecte que pot ser s’ha anat oblidant?

Així, es podria prioritzar assignatures en l’escola per tal d’obtenir un ensenyament de millor qualitat, ja que sabem que lo important no és la quantitat sinó la qualitat.