“La
comunicació és oral per naturalesa i el diàleg és la seva forma bàsica, és a
dir, la comunicació és interacció, negociació, contextualització i oralitat.”
(Cantero, 2004, p.18).
 |
| Comprensió oral |
Generalment,
quan els nens arriben a l’escola saben parlar, però es tracta d’un codi oral
molt poc desenvolupat degut a la poca varietat de situacions comunicatives a
les quals s’ha pogut enfrontar.
En el món de
l’ensenyament, l’expressió i la comprensió oral és una assignatura pendent, ja
que, pel que he pogut observar en el currículum d’educació primària, l’escola
disposa d’un nombre “X” d’hores dedicades a la llengua catalana, com a primera
llengua, les quals semblen que no s’aprofiten gaire per donar als alumnes una
formació adequada a les exigències de la societat.
 |
| Expressió oral |
D’aquesta
manera, considero que s’hauria de posar més èmfasi en els coneixements i
habilitats de l’expressió oral, és a dir, proporcionar més experiències
significatives on l’individu tingui l’oportunitat de desenvolupar les seves
competències lingüístiques, els aspectes relacionats amb la cultura i les
habilitats d’adequar els nostres comportaments als diversos i múltiples
contextos comunicatius.
Finalment, el
treball d’expressió i comprensió oral no s’ha de veure com una “pausa” entre
exercicis, sinó com unes tècniques didàctiques a través de les quals l’individu
pot expressar el que sent, experimentar els seus propis sentiments i opinions,
i intentar entendre els altres. Per tant, ja no són només activitats de
memorització de continguts acadèmics, sinó que s’ha d’aprendre a interpretar,
entendre, expressar i intercanviar opinions i idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada