L’ALUMNE COM A PROTAGONISTA

FRANCESCO TONUCCI és un pedagog Italià que estudia els aspectes psicològics de l’experiència escolar, la relació dels infants amb els adults i el lloc que ocupen en la societat.

Amb aquesta vinyeta, Frato ens mostra com sol ser i funcionar l’educació en general, és a dir, ensenyar els continguts del currículum, igual per tothom, oblidant-se de les qualitats, interessos i capacitats de cadascun dels infants. Així, el primer dibuix representa uns alumnes, que després d’escoltar a la mestra dir “traerme mañana unas cuantas pinzas de ropa”, el dia següent tornan a l’escola, tots il·lusionats, amb el cap rebossant d’idees sobre el que podrien fer amb totes aquestes pinces. Com ho podem observar, no tots s’imaginen el mateix, cadascú rumia la seva idea i es crea el seu món. No obstant això, en el segon dibuix, tenim a uns nens/es, tots tristos, que surten de classe amb el mateix regal “un portaplumas”, com es fa cada anys.

D’aquesta manera, segons la vinyeta, Frato  vol ressaltar allò que es fa malament a la hora d’ensenyar. Així, penso que l’autor ens vol demostrar que considerem els nostres alumnes com productes que han de satisfer unes demandes concretes imposades per la societat. En l’educació, es passa la majoria del temps ofeguen als alumnes amb continguts sense sentit; quan, com ho sabem tots, en la infància és fonamental fomentar la creativitat i deixar anar la imaginació.

Per tant, hauriem de deixar d’imposar-los coneixements sense sentit, si després tots sabem per experiència que aquests coneixements, si no tenen una funció en la nostra vida, desapareixen de la mateixa manera que van entrar. Nosaltres, com a futurs mestres haurem ni tant sols de conèixer als nostres alumnes, sinó que, a més, ser capaços de transmetre el nostre saber i la nostra passió, per què a través d’allò l’infant pugui aprendre i ser feliç no només amb si mateix sinó també en harmonia amb el seu entorn.

ESCOLA INCLUSIVA

L’educació és un procés mitjançant el qual es transmeten coneixements, valors, costums i formes d’actuar. Així, a través d’ella, les noves generacions assimilen i aprenen els coneixements, normes de conductes, formes de ser i maneres de veure el món, i d’aquesta manera acaben creant el seu propi univers. Per tant, la seva finalitat és proporcionar a tots els alumnes una formació comuna que fomenti el desenvolupament de les capacitats individuals motrius, cognitives, afectives i socials, i en això entra el concepte fonamental de l’escola inclusiva.

L’escola inclusiva és una escola on es fonamenta la igualtat, però sempre té en compte les diferències de cadascú i les necessitats específiques dels alumnes. Així, quan parlem d’escola inclusiva:

• Entenem el centre escolar com un espai obert a la comunitat i compartint la  transversalitat de les tasques docents amb un equip multidisciplinari.

• Entenem la diversitat com element de renovació i innovació tant professional com acadèmica tot desplegant una sèrie d’estratègies organitzatives i metodològiques que donin resposta eductiva per la igualtat d’oportunitats.

Per tant, quan citem l’escola inclusiva, parlem d’un centre on tots els alumnes, sense distinció, puguin aprendre i treure el màxim de les seves possibilitats. 

EL CONCEPTE DEL CURRÍCULUM

Coll: “Entendemos por curriculum el proyecto que preside las actividades educativas escolares, precisa sus intenciones y proporciona guías de acción adecuadas y útiles para los profesores que tienen la responsabilidad directa de su ejecución” (1987:31).

Tejada: “ Curriculum es un conjunto de contenidos culturales organizados en un plan de instrucción que integra las experiencias de enseñanza-aprendizaje que han de desarrollarse por los diferentes agentes educativos, sujetos a revisión- reflexión según su desarrollo práctico y contexto particular con la finalidad del desarrollo personal y social” (1999:137).

A partir d’aquestes dues cites, podem observar que la definició de currículum a anant evolucionant al llarg dels anys (segons el meu punt de vista).

Pel que fa a la definició d'en Coll, parla més d’un tipus de llibre sagrat, que s’ha de seguir pas per pas, i que només concerneix al professor. Així, per exemple, el terme “presidir” dona al currículum un aspecte negatiu com d’obligació i imposició, al qual s’ha d’obeir i res més. Quan, justamente, les activitats s’han d’elaborar no tan sols a partir del currículum sinó que, també, s’ha de tenir en compte el context educatiu, és a dir, les necessitats, capacitats i els interessos dels infants. A més a més, Coll utilitza la paraula “ejecución”, un altre concepte que transforme el currículum en un producte que els mestres han de seguir i respectar sense surtir-se’n ni un milimetre.

Adaptar l'informació del currículum al ritme
 evolutiu de cada infant.

Mentrestant, respecte a la cita d'en Tejada, es descriu el currículum com un fil conductor que no només ajuda als diferents agents educatius (mestres i entorn escolar) en la seva metodologia d'ensenyança i aprenentatge sinó que, també, es parla del mestre/a com un guia en l’aprenentatge dels alumnes. També, fa al·lusió al context al qual el mestre/a s’ha d’adaptar. És a dir que té com tasca primordial integrar els diversos i múltiples objectius a través d’unes activitats adequades al desenvolupament dels alumnes.

Segons la meva opinió (com a definició personal i senzilla): el currículum és un recull que ens informa sobre els coneixements que hem de transmetre i els objectius que s'han d’assolir tenint en compte el nivell de desenvolupament dels infants (què ensenyar?, Quan ensenyar?, Com ensenyar?, i Què, com i quan avaluar?). És a dir que no és només un producte que serveix de guia pel mestre/a sinó que, també, és una base d’informació mitjançant la qual el mestre/a (l’escola i els seus diferents agents educatius) haurà d’elaborar les seves activitats per tal de fomentar la socialització i transmetre coneixements i cultura, amb la finalitat de formar uns ciutadans amb valors.

“We are teaching the Machine”

Internet no és només un factor de desenvolupament econòmic d'empreses i països, sinó també un motor de transformació social i cultural. Els avenços tecnològics dels darrers anys han provocat una transformació tan gran en la societat civil que el seu impacte en l'organització i la gestió de les entitats i les institucions culturals està sent imparable.

Aquest vídeo presenta una introducció a les noves tecnologies (TIC) i descriu alguns avantatges com per exemple la flexibilitat del text digital, la facilitat d’introduir links, de crear web, d’intercanviar ideas, projectes, serveis, etc. Per exemple, la pàgina Waybackmachine ofereix la possibilitat de consultar l’històric de qualsevol altres pàgines webs.

El vídeo ens explica, també, les característiques fonamentals del HTML, és a dir, la estructura de les pàgines web; i del XML, el llenguatge que facilita el intercanvi d’informació.

Ex: http://planetaki.com/example#start   El XML permet que web com “planetaki” agafin informació dels llocs que disposin d’aquesta tecnologia.

El XML és el llenguatge que utilitza el sistema de RSS. RSS és una família de formats de Canals webs XML utilitzat per a publicar continguts actualitzats sovint com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes.

El principal avantatge del sistema és l’agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. I també el fet de poder adjuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai.

Per acabar, podem observar que amb les noves tecnologies web, qualsevol usuari pot crear web i convertir-se en emissor d’informació amb molta facilitat. (Blogger, Mahara, Wikipedia, etc.).

Per tant, ara ja no és necessari ser un expert sinó que quasevol persona pot divulgar informació a tot el món en format text, àudio o imatge.

A més a més, podem veure que webs com “delicious.com” ens permeten emmagatzemar diverses i multiples URLs categoritzades per TAGs (ex: zalando.es el podria categoritzar pel TAG “sabates roba compres”).

Per concloure, podríem dir que aquesta tecnologia (web 2.0) ens plantegen noves incògnites en certs aspectes com per exemple la privacitat, els drets d’autor, ètics, identitat, etc.