L’ALUMNE COM A PROTAGONISTA

FRANCESCO TONUCCI és un pedagog Italià que estudia els aspectes psicològics de l’experiència escolar, la relació dels infants amb els adults i el lloc que ocupen en la societat.

Amb aquesta vinyeta, Frato ens mostra com sol ser i funcionar l’educació en general, és a dir, ensenyar els continguts del currículum, igual per tothom, oblidant-se de les qualitats, interessos i capacitats de cadascun dels infants. Així, el primer dibuix representa uns alumnes, que després d’escoltar a la mestra dir “traerme mañana unas cuantas pinzas de ropa”, el dia següent tornan a l’escola, tots il·lusionats, amb el cap rebossant d’idees sobre el que podrien fer amb totes aquestes pinces. Com ho podem observar, no tots s’imaginen el mateix, cadascú rumia la seva idea i es crea el seu món. No obstant això, en el segon dibuix, tenim a uns nens/es, tots tristos, que surten de classe amb el mateix regal “un portaplumas”, com es fa cada anys.

D’aquesta manera, segons la vinyeta, Frato  vol ressaltar allò que es fa malament a la hora d’ensenyar. Així, penso que l’autor ens vol demostrar que considerem els nostres alumnes com productes que han de satisfer unes demandes concretes imposades per la societat. En l’educació, es passa la majoria del temps ofeguen als alumnes amb continguts sense sentit; quan, com ho sabem tots, en la infància és fonamental fomentar la creativitat i deixar anar la imaginació.

Per tant, hauriem de deixar d’imposar-los coneixements sense sentit, si després tots sabem per experiència que aquests coneixements, si no tenen una funció en la nostra vida, desapareixen de la mateixa manera que van entrar. Nosaltres, com a futurs mestres haurem ni tant sols de conèixer als nostres alumnes, sinó que, a més, ser capaços de transmetre el nostre saber i la nostra passió, per què a través d’allò l’infant pugui aprendre i ser feliç no només amb si mateix sinó també en harmonia amb el seu entorn.