APRENDRE A PENSAR

Com a última entrada en aquest blog, m’agradaria comentar alguns aspectes demés que, segons el meu punt de vista, són primordials i molt significatius per l’elaboració, com a mestre/a, de la metodologia d’ensenyament i aprenentatge.

D’aquesta manera, un dels meus objectius, que considero essencial quan sigui mestra, és ensenyar als meus alumnes a pensar pel si mateixos. En el sentit en que, els infants no són robots als quals els hi has d’exposar i ensenyar, cada dia, coneixements sobre tal o tal assignatura, sinó que són uns éssers humans que han de poder prendre decisió per fer front a la vida. En això, seria interessant propiciar les activitats (funcionals i significatives) en les quals els alumnes puguin expressar el que senten, experimentar els seus propis sentiments i opinions i intentar entendre els altres. 

Per tant, ja no serien només activitats de memorització de continguts acadèmics, sinó que aprendrien a interpretar, entendre, expressar i intercanviar opinions i idees. Tot això, assumint la diversitat multicultural i multilingüe dels alumnes i donant resposta a diferents interessos i ritmes d’aprenentatge per tal que tots els alumnes disposin d’un nucli de continguts comuns i experiències semblants.

 

A més a més, com a mestre/a, passem molt de temps en companya dels infants, per tant, tenim la oportunitat de poder ensenyar-los un munt d’estratègies i recursos, a més dels coneixements. Som els adults que més temps passem amb ells, i penso que són hores que s’han d’aprofitar, encara que no sigui fàcil cada dia, hem de permetre a l’infant esdevenir un ciutadà amb valors, que tingui la possibilitat i l’oportunitat de pensar per si mateix per tal de poder prendre decisió i fer front a les multituds i diverses situacions que es presentaren a la seva vida.

Per acabar, només volia afegir que l’alumne no hauria de sentir-se com un ésser engabiat que s’hagi de formar obligatòriament per a satisfer les necessitats o les demandes de la societat sinó tot al contrari, fer que trobi el sentit real i positiu d’anar a l’escola, que tingui la possibilitat de potenciar i desenvolupar les seves capacitats en un entorn adequat. I per tant poder viure feliç no només amb si mateix sinó també en harmonia amb el seu entorn.