L’AVALUACIÓ A EDUCACIÓ PRIMÀRIA

En el sistema educatiu, l’eina més utilitzada per comprovar el grau de capacitat dels alumnes és l’avaluació. Segons la LOE (Llei 2/2006), l’avaluació té com a finalitat: millorar la qualitat i l’equitat de l’educació; orientar polítiques educatives; permetre la transparència i eficàcia; i informar sobre el grau de compliment dels objectius de millora i el grau de consecució dels objectius.

D’aquesta manera, l’avaluació, des del punt de vista de l’adquisició de competències, ha de ser la reunió sistemàtica d’evidències amb la finalitat de determinar si en realitat es produeixen canvis, respecte a l’aprenentatge, en els alumnes. Tot això, per tal de guiar i condicionar no només l’aprenentatge dels alumnes, sinó també, la metodologia d’ensenyament i aprenentatge elaborada pels mestres/as. Així, l’avaluació resulta ser un sistema de mesura del rendiment i resultats acadèmics d’uns aprenents, amb l’objectiu de posar una qualificació, és a dir, definir el grau de capacitat dels alumnes.

A més, cal destacar les tres principals modalitats relacionades amb l’avaluació per entendre les seves diverses finalitats:

Avaluació inicial: Permet al mestre/a avaluar els coneixements previs de l’alumnat per tal de poder elaborar i adaptar la seva metodologia d’ensenyança i aprenentatge.

Avaluació continua/formativa: Es realitza al llarg del curs escolar, o de les diverses seqüencies didàctica, per tal de determinar si existeix o no alguns canvis en l’aprenentatge de l’infant, amb la finalitat de que el mestre/a pugui millorar, modificar i readaptar la seva metodologies, els seus recursos i estratègies, etc.

Avaluació sumativa/final: Té lloc al final de curs i permet al mestre/a, no tan sols comprovar els progressos efectuats per l’alumne, sinó també determinar si s’ha assolit els objectius previst pel docent i segons el currículum .

No obstant això, podem contemplar l’existència d’altres tipus d’avaluació que penso adequat i fins i tot més significatius i eficaços. De tal manera, considero que l’autoavaluació és una forma molt més enriquidora en el sentit en que resulta ser una manera molt més formadora en el desenvolupament de l’infant. És tracta d’una avaluació continuada que s’insereix en la dinàmica de les seqüencies d’ensenyament i aprenentatge i s’ajusta a les necessitats de cada moment i de cada alumnes, amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge autònom. D’aquesta manera, l’alumne s’ha d’apropiar dels criteris d’avaluació, dels instruments d’aprenentatge i de la gestió dels propis errors.

A més a més, aquesta autoavaluació es pot desenvolupar de diverses formes, com a per exemple, a través de l’autoavaluació mútua o la coavaluació, que a més de fomentar l’aprenentatge autònom, crea un espai d’interacció social, el qual permet i serveix per a la regulació dels alumnes amb el seu propi aprenentatge, mitjançant la retroalimentació dels interlocutors i el guiatge del professor.

També, cal esmentar una última forma d’autoavaluació, la qual vaig poder experimentar aquest any, que és el portafoli. És un sistema d’avaluació integrat en el procés d’ensenyança i aprenentatge que consisteix  en una selecció d’evidències o mostres que ha de recollir l’alumne. Així, és un dossier evolutiu que recull documents que descriuen i il.lustren l’itinerari, l’experiència i les competències de l’infant. Per tant, crec que aquesta eina és molt útil, ja que contribueix a què l’aprenent esdevingui progressivament més hàbil i més autònom per identificar la qualitat de les seves produccions i les possibles àrees de millora.

Finalment, cada tipus d’avaluació tindrà els seus punt posititius i altres negatius, però lo més important és saber manipular-les, és a dir, tenir en compte, a més dels resultats acadèmics, tots els aspectes del desenvolupament de l’alumne i adaptar-se a les necessitats i capacitats de l'infant.