DISCAPACITAT I EDUCACIÓ

L’article “Discapacidad i educación”, redactat per Ignasi Puigdellívol, tracta sobre diversos conceptes relacionats amb l’adaptació, el benestar i la comprensió de cara als infants que presenten alguns dèficits o discapacitats.

Primer de tot, l’autor intenta cridar la nostra atenció respecte al caràcter social de la discapacitat, és a dir, en la diferència que existeix entre el que és el dèficit i el que és la discapacitat. D’aquesta manera, “el déficit, es una alteración o falta de alguna función importante para nuestro desarrollo”, mentrestant, la discapacitat “deriva de las consecuencias que el déficit, interactuando con otro amplio conjunto de circunstancias, tiene en el desarrollo de las capacidades de la persona”. 

Per consegüent, podem tenir a dues persones amb les mateixes deficiències, però amb discapacitats diferents ja que a uns dos individus, se’ls hi pot faltar una cama però que un pugui fer algun esport mentres l’altre no és capaç (un pot ser més capaç que l’altre).

A més a més, d’aquest article, cal destacar el paper important que té el centre escolar en l’adaptació i l’evolució d’aquests nens i nenes, en el sentit en que, com a mestre/a, sempre hem de veure els punts positius, és a dir, el que l’infant sap fer i no centrar-nos en que el nen/a no pot fer. Així, “Nuestro trabajo como educadores debe fundamentarse en dos principios básicos: acoger el déficit , ayudando al alumno a descubrir sus aptitudes y aceptar sus limitaciones; y reducir la discapacidad, propiciando el desarrollo de las aptitudes y capacidades de la persona.”.

Per tant, el nostre paper, com a mestre/a i/o educador/a, és adaptar la nostra metodologia d’ensenyança i aprenentatge a les necessitats i capacitats dels alumnes, de la mateixa manera que es faria amb qualsevol altre alumne.

Com informació complementària, per tal d’acostumar-nos a utilitzar bé el llenguatge i no discriminar a ningú per un mal ús dels conceptes, l’Organització Mundial de la Salut defineix cadascun d’aquests termes en la seva Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM).

Deficiència: “És tota pèrdua o anomalia d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatómica”. Així, segons la CIDDM, i des del punt de vista de la salut, “una deficiència és tota pèrdua o anormalitat d’un òrgan o de la funció pròpia d’aquest òrgan”(1980-83).

Discapacitat: ”És tota restricció o absència (deguda a una deficiència) de la capacitat de realitzar una activitat de la forma, o dins del marge, que se considera normal per a un ésser humà.” Vindria a ser per l’O.M.S. les conseqüències que la deficiència produeix en la persona.

Minusvalidesa: ”És una situació de desavantatge per a un individu determinat, conseqüència d’una deficiència o d’una discapacitat, que limita o impedeix el desenvolupament d’un rol que és normal en el seu cas, en funció de la seva edat, sexe i factors socials i culturals.” La situació de desavantatge a la que al·ludeix l’O.M.S. es manifesta en la relació entre la persona i el seu entorn.