SERVEIS EDUCATIUS D’EDUCACIÓ ESPECIAL

Aquests centres ofereixen assessorament pel que fa a la resposta educativa del conjunt de l'alumnat i, en particular, del que té necessitats educatives especials (NEE). Així, tenim alguns principals equips multiprofessional com:

L’EAP, és l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica, Orienten a les escoles perquè actuïn de manera correcta de cara a les necessitats individuals de cada alumne.

El CRP, són Centres de Recursos Pedagògics que ofereixen als col.legis, instituts i centres educatius, recursos, estratègies i eines audiovisuals per dinamitzar les classes.

Els CREDV, són Centres amb recursos educatius per deficients visuals de totes les edats. Els alumnes són derivats per l’EAP, i el centre adapta els continguts, ofereix un professor de suport i es du a terme un treball en conjunt (col.laboració de tots) per facilitar el desenvolupament no tant sols de l’infant, sinó també de la classe.

El CREDA, són Centres de recursos educatius per deficients auditius amb dificultats auditives, comunicatives i del llenguatge. Es tracta de logopedes, psicòlegs i pedagogs que s’encarreguen de nens i nenes de 0 a 18 anys amb sordesa i recolzen i ajuden a les famílies; d’alumnes amb problemes de llenguatge i de comunicació de 3 a 12 anys; i de professors amb alumnes que presenten algun tipus de deficiència.

 

D'aquesta manera, tots sabem que a la hora d’elaborar alguna activitat no sempre disposem dels materials o estratègies necessàries per dur a terme alguns tipus d’exercicis per tal d’adaptar-les a les dificultats que presenten alguns alumnes. Per sort, tenim aquests serveis multiprofessional que ens ofereix ajudes i recursos per poder adequar, com a mestre/a, les metodologies d’ensenyança i aprenentatge, encara que també cal esmentar que no solen ser uns serveis fàcil d’accés en el sentit en que considero que haurien de ser més valorats i hi haurien d’haver-hi més.

Aquí us adjunto un vídeo que vam veure a classe i que em va sembla preciòs, tracta d’una nena que parla, des del seu punt de vista, del seu germà amb autisme. (Quasi que, algunes vegades, com a mestre/a, ens aniria bé veure les coses d’una altra manera, com si fóssim nens/es, i així veure les coses de forma més positiva).