“La diferencia tiende a
catalogarse como problema, deficiencia, carencia o dificultad. Pero en la
escuela uno no es igual o desigual; uno es quien es. El autor echa en falta
otra mirada y la escucha particular para descubrir en
la
diferencia, no una limitación, sino una posibilidad.” (JOSÉ CONTRERAS, cuaderno
de pedagogia).
En aquest
article, José Contreras, professor de la universitat de Barcelona, tracta de explicar la
relació que existeix entre la igualtat
i la diversitat, mitjançant la distinció
entre els conceptes de desigualtat i igualtat, anormalitat i normalitat: “uno no
es ni igual no desigual; uno es quien es”.
D’aquesta manera, quan l’autor parla d’igualtat, fa referència
al fet de que no s’ha de separar o excluir a les persones pels ser diferents,
tot al contrari. A més, és important tenir en compte altres aspectes més
individuals i propis de l’alumne/a, com poden ser les seves necessitats,
capacitats i interessos, “no hay dos iguales”.
Així, la
diversitat no ha de ser vista com el fet de proporcionar ajuda als col.lectius
que, suposadament, donen problemes, provoquen conflictes, presenten dificultats en el aprenentatge,
etc., “los otros”; perquè d’aquesta forma veíem l'"anormalitat” com una
característiques negatives quan, justamente, tots presentem algun tipus de
diferència, anormalitat o dificultat, “lo singular es lo nuevo que aporta al
mundo cada criatura humana que nace” (RIVERA, 2000).
Finalment,
com bé ho indica l’autor, lo més important és poder i saber percebre les
possibilitats de cada individu, lo qual, segons el meu punt de vista,
representa un dels aspectes essencials de la tasca educativa. Per consegüent, “Percibir
la singularidad no es anular las diferencias, sino reconocerlas, pero no desde
las categorias a priori, sino desde lo que permite sus conflictos y sus
posibilidades, dejándose decir y tocar, dejándose sorprender.“.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada